carener

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kə.ɾəˈne/
Occidental:	nord-occidental /ka.ɾeˈne/, valencià /ka.ɾeˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De carena i el sufix -er.

Adjectiu

carener m. ‎(femení carenera, plural masculí careners, plural femení careneres)

1. Situat a la carena, d’una muntanya, d’una teulada.

Traduccions

Situat a la carena

• Castellà: cumbrero ^(es)
• Francès: xxx ^(fr)

Nom

carener m. ‎(plural careners)

1. Aresta culminant en la intersecció de dos aiguavessos d’una teulada.
2. tremujal

Sinònims

• anguila (mallorquí), carena, cavalló (occidental), cresta, crestallera, serrera

Traduccions

Aresta d’una teulada

• Anglès: ridge ^(en)
• Castellà: caballete ^(es) m.
• Francès: faîtage ^(fr)
• Italià: comignolo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·re·ner (3)
• Anagrames: cernera, crearen, encerar, encerra, encerrà, recaren

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• El carener de la casa, Petit Atles Lingüístic del Domini Català