cargole

Català

Verb

cargole

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cargolar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cargolar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cargolar.

Variants

• caragole

Miscel·lània

• Síl·labes: car·go·le (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceglor)
• Anagrama: colgaré