cariaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ɾiˈa.ɾən/, occidental /ka.ɾiˈa.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

cariaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de cariar-se.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb cariar-se.

Variants

• [2] cariessin, cariessen, cariassin, cariassen

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ri·a·ren (4)
• Anagrames: arcarien, cairaren, cararien, carinaré, encarira, encarirà, Irenarca