carretege

Català

Verb

carretege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de carretejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb carretejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb carretejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb carretejar.

Variants

• [1] carretejo, carretegi, carreteig
• [2] carretegi, carretejo
• [3] carretegi, carretejo
• [4] carretegi

Miscel·lània

• Síl·labes: car·re·te·ge (4)