cartens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˌkarˈtens/
• Rimes: -ens

Verb

cartens

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de cartenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: car·tens (2)
• Heterograma de 7 lletres (acenrst)
• Anagrames: cànters, cantres, castren, nèctars, trencàs, trescan