casares

Català

Verb

casares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de casar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb casar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·sa·res (3)
• Anagrames: assecar, casar-se, cassaré, cessara, cessarà, secaràs

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kaˈsa.ɾes/, meridional /kaˈsa.ɾeh/

Americà: alt /k(a)ˈsa.ɾes/, baix /kaˈsa.ɾeh/, austral /kaˈsa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Nom

casares m. pl.

1. forma plural de casar