casco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkas.ku/, occidental /ˈkas.ko/

Verb

casco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cascar.

   [Jo] casco, casque, casc o casqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cascar.

   [Que jo] casco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] casqui o casque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cascar.

   [Que ell/ella/vostè] casco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] casqui o casque.

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·co (2)
• Anagrama: cosac

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkas.ko/, meridional /ˈkah.ko/

Americà: alt /ˈkas.k(o)/, baix /ˈkah.ko/

• Rimes: -asko
• Etimologia: De cascar.

Nom

casco m. ‎(plural cascos)

1. casc
2. padellàs, test
3. elm
4. ampolla, envàs
5. padellàs, test
6. barril
7. buc
8. pota, peülla
9. eixugador de cabells
10. (plural) auriculars

Compostos i expressions

• casco antiguo - nucli antic, barri vell

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·co (2)