castigo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /kəsˈti.ɣu/, occidental /kasˈti.ɣo/

Verb

castigo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de castigar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb castigar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb castigar.

Variants

• [1] castigue, castigui, castig
• [2] castigui, castigue
• [3] castigui, castigue

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·ti·go (3)
• Heterograma de 7 lletres (acgiost)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \kasˈti.ɣo\, meridional \kahˈti.ɣo\

Americà: alt /k(a)sˈti.ɡo/, baix \kahˈti.ɣo\

• Rimes: -iɡo

Nom

castigo m. ‎(plural castigos)

1. càstig

Verb

castigo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb castigar

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·ti·go (3)
• Heterograma de 7 lletres (acgiost)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kasˈtiː.ɡoː/
• Etimologia: De castus i ago.

Verb

castīgō ‎(1a present^?), castīgās ‎(2a present), castīgāre ‎(infinitiu), castīgāvī ‎(perfet), castīgātum ‎(supí)

1. renyar
2. castigar, corregir