cavalqueguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ka.βaɫ.keˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

cavalqueguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb cavalcar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] cavalquessin, cavalquessen, cavalcassin, cavalcassen o cavalcaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·val·que·gues·sen (5)