centuplico

Potser volíeu: centuplicò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sən.tuˈpɫi.ku/, occidental /sen.tuˈpɫi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

centuplico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de centuplicar.

   [Jo] centuplico, centuplique, centuplic o centupliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb centuplicar.

   [Que jo] centuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] centupliqui o centuplique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb centuplicar.

   [Que ell/ella/vostè] centuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] centupliqui o centuplique.

Miscel·lània

• Síl·labes: cen·tu·pli·co (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /θen.tuˈpli.ko/, meridional \θeŋ.tuˈpli.ko\

Americà: alt /sen.tuˈpli.k(o)/, baix \seŋ.tuˈpli.ko\, austral /sen.tuˈpli.ko/

• Rimes: -iko

Verb

centuplico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb centuplicar

Italià

Verb

centuplico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de centuplicare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɛnˈtuː.plɪ.koː/
• Etimologia: De centum i plicō.

Verb

centūplicō ‎(1a present^?), centūplicās ‎(2a present), centūplicāre ‎(infinitiu), centūplicāvī ‎(perfet), centūplicātum ‎(supí)

1. centuplicar, jo centuplico