che

Potser volíeu: ché

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈt͡ʃɛ/
	balear /ˈt͡ʃə/, /ˈt͡ʃɛ/
Occidental:	/ˈt͡ʃe/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Vegeu xe.

Interjecció

che

1. Grafia antiga de xe.

Conjunció

che

1. Grafia antiga de que.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: hec

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈt͡ʃe/
• Rimes: -e
• Etimologia: Incerta. Relacionat amb el valencià xe o amb l’antic castellà ce, tots dos onomatopeics.

Interjecció

¡che!

1. Expressió usada generalment per a cridar a algú (escolta!), o expressar sorpresa (home!, xe!)

Notes

• És una expressió utilitzada al castellà del Riu de la Plata i els seus subdialectes, estesos per l'Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i algunes parts de Bolívia, el sud del Brasil (homòfon, més escrit tchê) i al sud de Xile, així com a Galícia on fou portat pels emigrants gallecs retornats de l'Argentina, expandint-se hui el seu ús amb rapidesa.

Nom

che m. f. ‎(plural ches)

1. (col·loquial, Xile) argentí, persona de l'Argentina, originant també sobrenoms (Che Guevara, Che Copete)

Nom

che f. ‎(plural ches)

1. ce hac, nom del dígraf ch considerat com a lletra de l'alfabet castellà.

Vegeu també

• La trama, microconte de Jorge Luis Borges que il·lustra l'ús del "che" argentí i uruguaià.
• Che Carranza, relat de Manuel Talens sobre el che valencià i el che argentí.
• Etimologia de CHE.