cimbell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /simˈbeʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí vulgar *cymbellum, diminutiu de cymbalum, del grec antic κύμβαλον ‎(kýmbalon), segle XIV. Doblet del cultisme címbal.

Nom

cimbell m. ‎(plural cimbells)

1. Enginy per a atraure ocells amb un reclam dalt d’un bastó.
2. (figuradament) Atractiu que s’usa de manera enganyosa.

Derivats

• encimbellar

Traduccions

Enginy per a atraure ocells

• Anglès: decoy ^(en)
• Castellà: señuelo ^(es) m., cimbel ^(es) m.
• Francès: appelant ^(fr) m.
• Italià: zimbello ^(it) m.

Atractiu enganyós

• Anglès: enticement ^(en)
• Castellà: señuelo ^(es) m.
• Francès: leurre ^(fr) m.
• Italià: zimbello ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: cim·bell (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB