cirer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/siˈɾe/
Occidental:	nord-occidental /siˈɾe/
	valencià /siˈɾeɾ/, /siˈɾe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí cerasium modificat per analogia amb el sufix -er d’altres arbres, o bé per la interpretació de *cirés com un plural, segle XIII.

Nom

cirer m. ‎(plural cirers)

1. Forma alternativa de cirerer.

Miscel·lània

• Síl·labes: ci·rer (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB
• Atles Lingüístic del Domini Català