clacaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kɫəˈka.ɾən/, occidental /kɫaˈka.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

clacaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de clacar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb clacar.

Variants

• [2] claquessin, claquessen, clacassin, clacassen

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·ca·ren (3)
• Anagrama: calcaren