clacares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kɫəˈka.ɾəs/, occidental /kɫaˈka.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

clacares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de clacar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb clacar.

Variants

• [2] claquessis, claquesses, clacassis, clacasses

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·ca·res (3)
• Anagrames: aclaresc, calcares