clarinete

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kla.ɾiˈne.te/

Americà: alt /kla.ɾiˈne.t(e)/, baix /kla.ɾiˈne.te/

• Rimes: -ete
• Etimologia: De clarín i el sufix -ete.

Nom

clarinete m. ‎(plural clarinetes)

1. clarinet

Derivats

• clarinetista

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·ri·ne·te (4)
• Anagrames: intercale, intercalé, ralentice, ralenticé, reclinate, reclínate

Vegeu també

• clarinete. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre clarinete

Gallec

Nom

clarinete m. ‎(plural clarinetes)

1. clarinet

Nom

clarinete m. f. ‎(plural clarinetes)

1. clarinetista

Sinònims

• clarinetista

Romanès

Nom

clarinete

1. forma plural de clarinet
2. vocatiu singular de clarinet