clavar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /kɫəˈβa/, balear /kɫəˈva/
Occidental: nord-occidental /kɫaˈβa/
valencià /kɫaˈvaɾ/, /kɫaˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí clavāre, segle XIV, de clavus («clau»).

Verb

clavar trans., pron. (pronominal clavar-se)

  1. Fixar mitjançant claus.
  2. (col·loquial) Cobrar car.
  3. (col·loquial) Donar, fer.
  4. Aturar en sec.
  5. (pronominal, argot casteller) aplomar-se

Conjugació

Paradigmes de flexió: clavo, clava, clavem

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: cla·var (2)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \klaˈβaɾ\
Americà: alt /klaˈbaɾ/, baix \klaˈβaɾ\

Verb

clavar trans. (present clavo, passat clavé, futur clavaré)

  1. clavar
  2. (pilota basca) picar

Sinònims

Miscel·lània

  • Síl·labes: cla·var (2)

Vegeu també

  • clavar. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads