clero

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɫɛ.ɾu/
	balear /ˈkɫɛ.ɾo/, /ˈkɫɛ.ɾu/
Occidental:	/ˈkɫɛ.ɾo/

• Rimes: -ɛɾo
• Etimologia: Cultisme eclesiàstic del llatí clērus ‎(«conjunt de sacerdots»), del grec antic κλῆρος ‎(klêros), segle XIV. En català antic era doblet del patrimonial cler.

Nom

clero m. ‎(plural cleros)

1. Sinònim de clerecia.

Miscel·lània

• Síl·labes: cle·ro (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB, DECat