cloquer

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /kɫuˈke/
balear /kɫoˈke/, /kɫuˈke/
Occidental: nord-occidental /kɫoˈke/, valencià /kɫoˈkeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí *cloccārius, de clocca («campana»), d’origen cèltic probablement onomatopeic, propagat per missioners irlandesos, segle XII. Cognat de l’irlandès clog.

Nom

cloquer m. (plural cloquers)

  1. campanar

Miscel·lània

  • Síl·labes: clo·quer (2)
  • Heterograma de 7 lletres (celoqru)

Vegeu també

Remove ads

Francès

  • Pronúncia: /klɔˈke/
  • Etimologia: De cloque i el sufix -er.

Verb

cloquer

  1. butllofar

Conjugació

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads