collara

Potser volíeu: collarà, col·larà

Català

Verb

collara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb collar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb collar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lla·ra (3)
• Anagrames: acollar, allocar, caralló