collaren

Potser volíeu: col·laren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈʎa.ɾən/
	balear /koˈʎa.ɾən/, /kuˈʎa.ɾən/
Occidental:	/koˈʎa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

collaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de collar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb collar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lla·ren (3)
• Anagrames: ancorell, cornella, Cornellà, encollar, enllocar