colliren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈʎi.ɾən/
	balear /koˈʎi.ɾən/, /kuˈji.ɾən/
Occidental:	/koˈʎi.ɾen/, /kuˈʎi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

colliren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de collir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb collir.

Variants

• [2] colliguessen, colligueren, collissin, collissen

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lli·ren (3)
• Anagrames: coniller, Coniller, encollir