complemento

Potser volíeu: complementó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /kum.pɫəˈmen.tu/, occidental /kom.pɫeˈmen.to/
• Rimes: -ento

Verb

complemento

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de complementar.

Miscel·lània

• Síl·labes: com·ple·men·to (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kom.pleˈmen.to/, meridional \kom.pleˈmeŋ.to\

Americà: alt /kom.pleˈmen.t(o)/, baix \kom.pleˈmeŋ.to\, austral /kom.pleˈmen.to/

• Rimes: -ento
• Etimologia: Del llatí complementum.

Nom

complemento m. ‎(plural complementos)

1. complement
2. (immunologia) complement

Derivats

• complementar
• complementario

Verb

complemento

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb complementar

Miscel·lània

• Síl·labes: com·ple·men·to (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre complemento