condo

Potser volíeu: condó

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔn.doː/
• Etimologia: Format pel prefix con- i una forma primitiva de faciō, procedent de l'arrel protoindoeuropea *dʰeh₁- ‎(«establir»).

Verb

condō ‎(1a present^?), condis ‎(2a present), condere ‎(infinitiu), condidī ‎(perfet), conditum ‎(supí)

1. unir, jo uneixo
2. compondre, jo componc

   Ex.: Condere carmen , (traducció:«Compondre un poema.»)

3. construir, jo construeixo

   Ex.: Condere aeternam famam ingenio suo. , (traducció:«Construir-se una fama eterna gràcies a l'enginy.»)

4. desar, jo deso

   Ex.: condere in crumenam , (traducció:«Desar en una bossa.»)

5. amagar, jo amago

   Ex.: Iran condere , (traducció:«Amagar la ira.»)

Derivats

abscondō conditicius conditiō conditīvus conditor conditōrium conditūra

conditus condus condiō dēcondō inconditus recondō