conreara

Potser volíeu: conrearà

Català

Verb

conreara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb conrear.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb conrear.

Variants

• [1] conreessi, conreessa, conreeguessa, conreés, conreàs
• [2] conreessi, conreegués, conreés, conreàs

Miscel·lània

• Síl·labes: con·re·a·ra (4)
• Anagrames: acoraren, ancoraré, arracone, enrocara, enrocarà