conreo

Català

Verb

conreo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de conrear.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb conrear.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb conrear.

Variants

• [1] conree, conreï, conrei
• [2] conreï, conree
• [3] conreï, conree

Miscel·lània

• Síl·labes: con·re·o (3)
• Anagrama: enroco

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈre.o/, meridional \koŋˈre.o\

Americà: alt /k(o)nˈre.o/, baix \koŋˈre.o\, austral /konˈre.o/

• Rimes: -eo

Verb

conreo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb conrear