contares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈta.ɾəs/
	balear /konˈta.ɾəs/, /kunˈta.ɾəs/
Occidental:	/konˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

contares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de contar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb contar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ta·res (3)
• Heterograma de 8 lletres (acenorst)
• Anagrames: canteros, cantores, conreats, constaré, costaner, costaren, cotnares, encrosta, encrostà, enrocats, enroscat, necrosat, recontàs, sortenca, toscaren, trescano

Català antic

Verb

contares

1. segona persona singular (tu) del passat de contar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de contar