contes

Potser volíeu: contés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkon.təs/, occidental /ˈkon.tes/
• Rimes: -ontes
• Parònims: comptes, comtes

Nom

contes m. pl.

1. Forma plural de conte.

Verb

contes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de contar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb contar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tes (2)
• Heterograma de 6 lletres (cenost)
• Anagrames: coents, conste, costen, cotnes, cotnés

Català antic

Verb

contes

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de contar

Francès

• Pronúncia: /kɔ̃t/

Nom

contes m. pl.

1. forma plural de conte