conteu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /kunˈtɛw/
balear /konˈtəw/, /kunˈtɛw/
Occidental: /konˈtew/

Verb

conteu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de contar.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb contar.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb contar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: con·teu (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cenotu)
  • Anagrama: cotneu
Remove ads

Català antic

Verb

conteu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de contar

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads