contiguus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈtɪ.ɡʊ.ʊs/
• Etimologia: Derivat de contingere.

Adjectiu

contiguus m., contigua f., contiguum n.

1. contigu

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	contiguus	contigua	contiguum		contiguī	contiguae	contigua
Vocatiu	contigue	contigua	contiguum		contiguī	contiguae	contigua
Acusatiu	contiguum	contiguam	contiguum		contiguōs	contiguās	contigua
Genitiu	contiguī	contiguae	contiguī		contiguōrum	contiguārum	contiguōrum
Datiu	contiguō	contiguae	contiguō		contiguīs
Ablatiu	contiguō	contiguā	contiguō		contiguīs