contraria

Potser volíeu: contrarià, contrariá, contraría, contrària

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.tɾəˈɾi.ə/
	balear /kon.tɾəˈɾi.ə/, /kun.tɾəˈɾi.ə/
Occidental:	/kon.tɾaˈɾi.a/

• Rimes: -ia

Verb

contraria

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de contrariar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb contrariar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ri·a (4)
• Anagrama: troncaria

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈtɾa.ɾja/, meridional \koŋˈtɾa.ɾja\

Americà: alt /k(o)nˈt͡sa.ɾja/, baix \koŋˈtɾa.ɾja\, austral /konˈtɾa.ɾja/

• Rimes: -aɾja

Adjectiu

contraria f. ‎(plural contrarias)

1. forma femenina de contrario

Nom

contraria f. ‎(plural contrarias)

1. forma femenina de contrario

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ria (3)
• Anagrames: anticarro, catarrino, cortarían, trocarían, troncaría