contrariava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.tɾə.ɾiˈa.βə/
	balear /kon.tɾə.ɾiˈa.və/, /kun.tɾə.ɾiˈa.və/
Occidental:	nord-occidental /kon.tɾa.ɾiˈa.βa/
	valencià /kon.tɾa.ɾiˈa.va/, /kon.tɾa.ɾiˈa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

contrariava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de contrariar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de contrariar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ri·a·va (5)