contrefoutre

Francès

• Pronúncia: /kɔ̃.tʁəˈfutʁ/
• Etimologia: Del prefix contre- i foutre.

Verb

contrefoutre

1. burlar-se, menysprear, refotre,

   «On ne tient pas à fabriquer de la marmaille et l’on se fout, contrefout, archifout de l’avenir de la race.» (Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, p. 78)

   No val la pena fer el ploricó i se te'n fot, se't refot i no t'importa gens el futur de la raça.

Vegeu també

• Entrada «contrefoutre» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).