convers

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kumˈbɛrs/
	balear /koɱˈvɛɾs/, /kuɱˈvɛrs/
Occidental:	nord-occidental /komˈbɛrs/
	valencià /koɱˈvɛɾs/, /komˈbɛɾs/

• Rimes: -ɛɾs
• Etimologia: Del llatí conversus, segle XIV.

Nom

convers m. ‎(plural conversos, femení conversa)

1. Persona que s'ha convertit d'una religió a una altra.

Traduccions

Traduccions

Adjectiu

convers m. ‎(femení conversa, plural masculí conversos, plural femení converses)

1. Dit d'una persona que s'ha convertit d'una religió a una altra.

Verb

convers

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de conversar.

Variants

• converso, converse, conversi

Miscel·lània

• Síl·labes: con·vers (2)
• Heterograma de 7 lletres (cenorsv)
• Anagrama: conserv

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB