creuava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɾəˈwa.βə/, balear /kɾəˈwa.və/
Occidental:	nord-occidental /kɾeˈwa.βa/
	valencià /kɾeˈwa.va/, /kɾeˈwa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

creuava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de creuar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de creuar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cre·ua·va (3)
• Anagrames: arcàveu, caràveu, evacuar, vacareu, vacàreu