critico

Potser volíeu: criticó, crítico

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kɾiˈti.ko/

Americà: alt /k(ɾi)ˈti.ko/, baix /kɾiˈti.ko/

• Rimes: -iko

Verb

critico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb criticar

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·ti·co (3)
• Anagrama: cítrico

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkriː.ti.ko/
• Etimologia: Del llatí critĭcus, del grec antic κριτικός ‎(kritikós).

Adjectiu

critico m. ‎(femení critica, plural masculí critici, plural femení critiche)

1. crític

Nom

critico m. ‎(plural critici, femení critica)

1. crític

Miscel·lània

• Síl·labes: crì·ti·co (3)
• Anagrama: citrico

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre critico