critique

Potser volíeu: critiqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /kɾiˈti.ke/
• Rimes: -ike

Verb

critique

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de criticar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb criticar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb criticar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb criticar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·ti·que (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kɾiˈti.ke/

Americà: alt /k(ɾi)ˈti.ke/, baix /kɾiˈti.ke/

• Rimes: -ike

Verb

critique

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb criticar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb criticar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb criticar

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·ti·que (3)

Francès

• Pronúncia: /kʁiˈtik/
• Etimologia:

[Adjectiu] Del llatí critĭcus, del grec antic κριτικός ‎(kritikós).

[Nom] Del llatí critĭca, del grec antic κριτική ‎(kritikḗ).

Adjectiu

critique inv. ‎(plural critiques)

1. crític

Nom

critique f. ‎(plural critiques)

1. crítica

Nom

critique m. f. ‎(plural critiques)

1. crític (professió)

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·tique (2)
• Anagrama: citrique

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre critique