cubo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈku.βo\

Americà: alt /ˈku.bo/, baix \ˈku.βo\

• Rimes: -ubo
• Etimologia: De cuba [1].
• Etimologia: Del llatí cubus [2].

Nom

cubo m. ‎(plural cubos)

1. cubell

Nom

cubo m. ‎(plural cubos)

1. (geometria) cub

Compostos i expressions

• cubo de Rubik

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·bo (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cubo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊ.boː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *keu- («plegar»).

Verb

cubō ‎(1a present^?), cubās ‎(2a present), cubāre ‎(infinitiu), cubuī ‎(perfet), cubitum ‎(supí)

1. jaure, estirar-se per dormir, gitar-se

   cubitum ire

   anar-se'n a dormir

2. allitar, estar malalt

   haec cubat, ille valet

   Ella està allitada i fa bondat.

3. ficar-se al llit amb, fornicar

   Cubare cum aliquo

   Ficar-se al llit amb algú.

Derivats

accubo concubo cubiculum cubīle cubitus excubo

incubo occubo procubo recubo succubo

Nom

cubō

1. datiu singular de cubus
2. ablatiu singular de cubus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.588-592