cucut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kuˈkut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Onomatopeic del cant de l’ocell, de cucuc, de *cuc-cuc, calc del llatí cucūlus, segle XVI. Doblet del patrimonial cugul.

Nom

cucut m. ‎(plural cucuts)

1. Ocell de la família dels cucúlids, de cant monòton i característic, de plomatge gris blavenc (Cuculus canorus).

Sinònims

• cucú, cucuc, cugul, cuquella, cuquello

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cuckoo ^(en)
• Asturià: cuquiellu ^(ast) m., cucu ^(ast) m., pecú ^(ast) m., marmiellu ^(ast) m.
• Castellà: cuclillo ^(es) m., cuco ^(es) m.
• Francès: coucou ^(fr) m., coucou gris ^(fr) m.
• Italià: cuculo ^(it) m., cucù ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·cut (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot