culotares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɫuˈta.ɾəs/
	balear /ku.ɫoˈta.ɾəs/, /ku.ɫuˈta.ɾəs/
Occidental:	/ku.ɫoˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

culotares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de culotar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb culotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lo·ta·res (4)
• Heterograma de 9 lletres (acelorstu)
• Anagrames: escultora, ocultares, trascoleu