culote

Català

Verb

culote

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de culotar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb culotar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb culotar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb culotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lo·te (3)
• Heterograma de 6 lletres (celotu)
• Anagrama: oculte