culoteu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ku.ɫuˈtɛw/
balear /ku.ɫoˈtəw/, /ku.ɫuˈtɛw/
Occidental: /ku.ɫoˈtew/

Verb

culoteu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de culotar.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb culotar.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb culotar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: cu·lo·teu (3)
  • Anagrama: oculteu
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads