culpo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊɫ.poː/
• Etimologia: De culpa.

Verb

culpō ‎(1a present^?), culpās ‎(2a present), culpāre ‎(infinitiu), culpāvī ‎(perfet), culpātum ‎(supí)

1. culpar, jo culpo

Derivats

• exculpō

Romanès

Nom

culpo

1. vocatiu singular de culpă