curara

Potser volíeu: curarà, curará

Català

Verb

curara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb curar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb curar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ra·ra (3)
• Anagrames: carrau, raucar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kuˈɾa.ɾa/

Americà: alt /k(u)ˈɾa.ɾa/, baix /kuˈɾa.ɾa/

• Rimes: -aɾa

Verb

curara

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb curar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb curar

Variants

• curase

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ra·ra (3)
• Anagrama: urraca