curtor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kurˈto/
Occidental:	nord-occidental /kurˈto/, valencià /kuɾˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De curt i el sufix -or

Nom

curtor f. ‎(plural curtors)

1. (mallorquí, menorquí) Forma alternativa de curtedat.
2. (mallorquí) Curtedat de caràcter; irritabilitat.

   He tengut una curtor i li he pegat ben fort.

Traduccions

 curtedat — vegeu curtedat

Miscel·lània

• Síl·labes: cur·tor (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB