damnum

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdam.nʊm/
Etimologia: De *daminum, forma neutra d’un antic participi de dare ‎(«donar, concedir»). Els antics romans consideraven que un votum era un contracte amb la divinitat i per això ve l'expressió damnatus voto o damnatus voti, que vol dir que la petició ha estat concedida pels déus.

Segons d'altres, per exemple Marc Terenci Varród, deriva de *dapnum, cognat del grec δαπάνη ‎(dapánē, «despesa, consum») i amb daps ‎(«banquet»).

damnum m. ‎(genitiu damnī)

dany, injúria
multa, càstig
Exsilio, damno coercere.
Castigar amb l'exili forçat.
pèrdua econòmica, reducció
Exercitum duarum cohortium damno reducit.
Ell port el seu exèrcit reduït en dues cohorts.

Més informació Cas, Singular ...

Llatí