decano

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deˈka.no/
• Rimes: -ano
• Etimologia: Del llatí decānus.

Nom

decano m. ‎(plural decanos, femení decana)

1. degà

Derivats

• decanato
• vicedecano

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ca·no (3)
• Heterograma de 6 lletres (acdeno)
• Anagrames: acoden, cenado, codean, codena, docena, encado, encadó, noceda, oncead

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre decano
• decano. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /dɛˈkaː.noː/

Nom

decānō

1. datiu singular de decānus
2. ablatiu singular de decānus