defugires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.fuˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /de.fuˈʒi.ɾes/, valencià /de.fuˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

defugires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de defugir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb defugir.

Variants

• [2] defugiguesses, defugigueres, defugissis, defugisses

Miscel·lània

• Síl·labes: de·fu·gi·res (4)