defuig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəˈfut͡ʃ/, occidental /deˈfut͡ʃ/
• Rimes: -utʃ

Verb

defuig

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de defugir.
2. (balear, valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de defugir.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb defugir.

Variants

• [2] defujo, defugi

Miscel·lània

• Síl·labes: de·fuig (2)
• Heterograma de 6 lletres (defgiu)
• Anagrames: defugi, defugí