demanavo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /də.məˈna.βu/, nord-occidental /de.maˈna.βo/

Verb

demanavo

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de demanar.

   Forma col·loquial per [vosaltres/vós] demanàveu.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ma·na·vo (4)
• Anagrames: adonàvem, monedava